Alimentació per a combatre la candidiasi

La candida albicans és un llevat que forma part de la nostra flora intestinal, de la boca i la vagina. En condicions normals no és perjudicial, però quan creix i es prolifera crea un desequilibri que pot donar lloc a infeccions (candidiasi).

Cal seguir una dieta sense:  sucre, llevats, hidrats de carboni, cervesa, vinagre i embotits, ja que alimenten la candida.

Excloure els aliments que provoquen la proliferació de la càndida i centrar-se en els aliments que la frenen i la van eliminant. (veure taula) 

Consumir aliments vegetals, neutres i alcalins. Res d'aliments processats, refinats, ni res d' edulcorants, conservants,  hormones o antibiòtics

Aconseguir la màxima quantitat dels aliments rics en nutrients (antioxidants, vitamines i minerals).

Seguir una alimentació amb menys producte animal per evitar-ne les seves toxines i poder depurar més ràpidament.

Salut!

Font: etselquetmenges.cat

Paràsits: Helmints

HELMINTS:

Els helmints són endoparàsits pluricel·lulars amb forma de cuc que parasiten conductes o cavitats de l’hoste: intestins, cor, estómac, conductes hepàtics, etc.

Tots els helmints es reprodueixen sexualment i formen ous, que és la manera en que s’expulsen al medi. L’eclosió dels ous dóna lloc a larves.

Existeixen tres classes principals d'Helmints paràsits:

NEMATODES:

La seva forma és cilíndrica, amb els extrems més prims i afilats.

Tenen el cos cobert per una cutícula dura i elàstica, que pot tenir espícules, garfis o altres estructures externes de fixació a l’hoste.

No estan segmentats.

Les femelles produeixen milers d’ous a l’interior de l’hoste, que s’expulsen a l’exterior a través de les femtes.

El contagi es produeix per la ingesta d’aigües o vegetals contaminats amb aquestes larves.

Alguns exemples de malalties causades per aquests paràsits són l’ascariasi (Ascaris lumbricoides), l’oxiürosi o la triquinosi. 

TREMATODES:

Tenen el cos aplanat, no segmentat i són relativament curts.

Presenten ventoses per fixar-se als teixits de l’hoste.

Tenen un tub digestiu ramificat i la majoria de les espècies són hermafrodites.

Es poden reproduir asexualment.

Els ous es solen expulsar amb les femtes i un cop al medi donen lloc a larves capaces de nedar, anomenades miracidis.

Alguns exemples de malalties causades per trematodes són l’esquistosomiasi (espècies del gènere Schistosoma) i la fascioliasi.

CESTODES:

Els cestodes o tènies són cucs en forma de cinta. Estan formats per un primer segment amb elements de fixació (escòlex) i una successió de segments que van augmentant de gruix. 

Els cestodes són hermafrodites. Tenen cicles vitals indirectes que inclouen un o més hostes intermedis.

Creixen per producció successiva de segments a partir de l’escòlex.

La fertilització es dóna als últims segments.

Els ous donen lloc a embrions anomenats hexacants, que si són ingerits per un hoste intermedi donen lloc a un cisticerc.

Un exemple típic de malaltia causada per un cestode és la teniasi.

TÈCNIQUES D'IDENTIFICACIÓ DELS PARÀSITS 

• Examen parasitàri de femtes:

Com hem vist, molts paràsits, especialment els intestinals tot i que no exclusivament, eliminen quists, ous, larves, proglotis, etc. a través de les femtes. L’estudi microscòpic de les femtes és, per tant, una tècnica habitual en parasitologia.

• Examen microscòpic de mostres humides:

Permet valorar quines formes parasitàries són presents a la mostra.

A partir d’aquesta primera informació, s’utilitzen tres tipus de preparació:

• Una preparació amb solució salina, per observar trofozoïts i quists de protozous.
• Una preparació amb solució iodada, per evidenciar quists, el glucogen dels quals queda tenyit per la solució.
• Una preparació amb blau de metilè amortiguat (AMA), per evidenciar trofozoïts ameboides, que es tenyeixen amb el colorant.

• Tècniques de concentració:
  

Permet visualitzar ous i larves de cucs, així com quists de protozous (els trofozoïts no, ja que quedaran destruïts).

Existeixen moltes tècniques de concentració; les més habituals es basen en la sedimentació (els quists, els ous i trofozoïts de protozous i les larves d’helmints, sedimenten si es troben en un medi poc dens) i la flotació ( els quists, ooquists i ous dels paràsits floten en una solució de sucre).

• Tincions per protozous:

Les més habituals són la tinció de Ziehl-Neelsen modificada,  la tinció trichrome (Gomori-Wheatley) que permet tenyir estructures internes dels protozous, i  i la tinció de MayGrünwal, permet visualitzar protozous flagel·lats. 

• Tincions per a helmints:

Les tincions més habituals són: la tinció de carmí clorhídric (es realitza sobre mostres fresques i permet visualitzar les proglòtides de cestodes i els adults de trematodes), la tinció hematoxilina fèrrica de Delafield (per a la visualització d’individus adults o de segments de cestodes o de trematodes) i la tinció de Bonilla, Naar i Beloy (s’utilitza per tenyir larves de nematodes amb colorant vermell de Congo i poder visualitzar les seves estructures internes).

• Anàlisi quantitatiu

Son per quantificar la presència d’ous d’helmints i el resultat s’expressa en nombre d’ous per gram de femta. 

Es compten al microscopi els ous que s’observen a través de l’orifici i es multiplica per un valor o un altre segons la quantitat de mostra, la malla i el tipus de làmina que s’ha utilitzat.

• Estudi parasitàri d'altres mostres habituals:

Contingut duodenal: per detectar diferents formes d’helmints. 
Secreció biliar: per detectar ous de Paragonimus i Fasciola; 
Esput: per larves de diferents helmints, restes de quists hidatídics o parts de la hidàtide;
Secrecions vaginals i uretrals: per la detecció de Trichomonas vaginalis.
Orina: pel diagnòstic de trichomoniasi i per detectar ous de Schistosoma haematobium i microfilàries. 
Sang: generalment per la identificació de Plasmodium, microfilàries, Trypanosoma o Leishmania.
Biòpsies: com la de múscul en el diagnòsic de triquinosi, o la de melsa o medul·la en el de leishmaniosi visceral.

Paràsits: Protozous

ELS PROTOZOUS 

Són organismes eucariotes unicel·lulars que presenten capacitat de moviment i, en molts casos, òrgans específics. Es diferencien de les algues unicel·lulars en que els protozous no realitzen la fotosíntesi.
En molts casos presenten uns òrgans específics:

• Pseudòpodes: Prolongacions que es projecten i retrocedeixen en resposta a estímuls externs. Són característics de les amebes.
• Flagels: Apèndixs que realitzen un moviment ondulant que permet el desplaçament del protozou.
• Cilis: Filaments curts abundants a la superfície del protozou.  L’exemple típic de protozou ciliat és el parameci.
• Existeixen alguns protozous que no presenten cap estructura específica de moviment, en aquest cas tenen una fase d’espora que els permet el desplaçament.

Exemples de les diferents estructures dels Protozous

Cicle vital

• El trofozoït: És la forma vegetativa, que s’alimenta i es reprodueix en l’hoste.
• El quist: És la forma de resistència capaç d’abandonar l’hoste i passar al medi, on roman fins a trobar-ne un de nou.

Font: Apunts microbiología, Joviat.

La reproducció  pot ser  asexual  per bipartició  i també  sexual per gàmets  o per conjugació  intercanviant  material  genètic.  Frontera entre protozous i metazous:  esponges  i pòlips, meduses, coralls... 

Els protozous que es transmeten sense passar al medi, no presenten quist. Un exemple és la Leishmània, un flagel·lat que es transmet mitjançant la picadura d’un mosquit i que no forma quists, però que els seus trofozoïts tenen dues formes diferents, una en el vector (promastigot) i una altra en l’hoste (amastigot); i ambdues tenen la capacitat de reproducció.

Malalties que provoquen:

• Amebiasi: És una infecció intestinal. És causada pel paràsit microscòpic Entamoeba histolytica, aquest paràsit anaerobi té la capacitat de destruir teixits.
• Giardiosi: Infecció intestinal produïda per un paràsit anomenat Giardia intestinalis. El símptoma més freqüent és la diarrea, es transmet a través de les mans, per exemple, en canviar bolquers, o de l'aigua i dels aliments contaminats.
• Tricomoniasi urogenital: És una malaltia de transmissió sexual, molt comú causada per la infecció transmesa pel paràsit protozoari anomenat Trichomonas vaginalis.
• Leishmaniosi: Malaltia infecciosa causada per el paràsit Leishmania infantum.
• Tripanosomiasi: Malatía parasitària provocada per la transmissió de la mosca Tsetsé.
• Malària: Malaltia parasitària provocada per protozous del gènere Plasmodium que es caracteritza per la presència de febre alta i anèmia. El paràsit es transmet a les persones per mitjà de picades de mosquits
• Toxoplasmosi: malaltia infecciosa ocasionada pel paràsit Toxoplasma gondii. Pot aparèixer en animals, principalment en els gats i animals de granja, i en humans
• Criptosporidiosi: malaltia causada pel paràsit. Cryptosporidium, que viu a la terra, els aliments i l'aigua. També pot estar en les superfícies contaminades amb excrements.

Amoebozoa, Obazoa, Cryptophyta, Haptophyta i "altres tàxons". Les caselles de fons delimiten agrupacions principals, acolorides com a la figura 3. Les mides indiquen la dimensió màxima de cada cel·la (excepte flagels, teca, etc.), tret que s’indiqui el contrari. (a) Saccamoeba (Tubulinea; 40 mm). (b) Cèl·lula divisòria d’Arcella; una ameba testosa lobosa (Tubulinea; 60 mm). (c) Mastigella (Archamoeba; 12 mm) (d) Cossos fructífers de Lycogala (Myxomycete; imatge macro). (e) Salpingoeca (Choanoflagelat; 9 mm, excloent la teca). (f) Nucleària (Nucleariide, 60 mm); imatge cortesia de Ferry Siemensma. (g) Multimonas (Apusomonad; 8 mm). (h) Rodòmones (Criptòfit; 10 mm). (i) Prymnesium (Haptòfit; 10 mm). (j) Telonema (Telonèmid; 5 mm). (k) Heterophrys (Centrohelid; cos cel·lular 20 mm, sense incloure axopòdia radiant). (l) Collodictyon (Collodictyonid; 30 mm).