Els Fongs
El regne dels fongs està compost per un gran grup d'organismes eucariotes amb característiques molt diverses, poden ser microorganismes unicel·lulars (protòfits), com els llevats, o pluricel·lular (tal·lòfits), com les floridures i els bolets.
El cicle de vida d'un fong
Font: https://biolulia.wordpress.com
La cèl·lula del fong té nucli diferenciat i la característica de que sol estar recoberta per una paret de cel·lular composta de quitina, manans i glucans (polisacàrids).
No presenten cloroplast, ni pigments fotosintetics, motiu pel qual no realitzen la fotosintesi.
Són organismes quimioorganoheteròtrofs: fan servir compostos orgànics com a font de carboni i energía.
La majoria solen ser aerobis, tot i que alguns llevats són anaerobis facultatius i poden obtenir l'energia per fermentació, com en la producció d'etanol a partir de glucosa. També existeixen fongs anaerobis estrictes.
Obtenen els nutrients per absorció, prèvia digestió extracel·lular per secreció d'enzims, sent grans descomponedors de matèria orgànica. Poden ser:
- Sapròfits: Es nodreixen de matèria orgànica en descomposició o descomposta. La majoria de fongs són sapròfits.
- Paràsits: S'alimenten de la matèria orgànica d'organismes vius. Responsables de les micosis en plantes, animals i humans.
- Simbionts: Es nodreixen de la matèria orgànica produïda per altres organismes vius als quals viuen associats beneficiant-se mútuament; són simbiòtics mutualistes, com és el cas del liquen (entre un fong i una alga) i les micorizes (entre un fong i les arrels d'una planta).
Els fongs són vitals per a l'ecosistema, ja que tenen un paper ecològic essencial en el cicle de la matèria i l'energia.
La ciència que estudia els fongs és la Micologia.
Des de l´antiguitat els humans n'hem fet ús com a aliment, com és el cas del Rovelló i la Tòfona, i en l'elaboració de productes alimentaris, com el pa. Actualment són de gran importància per la indústria alimentària i farmacèutica, ja que duen a terme processos com la fermentació (vi, cervesa...) i la producció de metabòlits secundaris; un dels casos més coneguts és la penicil·lina sintetitzada per fongs de la família Penicillium i utilitzada encara avui en dia com a antibiòtic.
Tot i així, els fongs també tenen efectes perjudicials, ja que son els responsables de moltes malalties infeccioses (micosis) de plantes, animals i humans. Moltes espècies produeixen mico-toxines; com ara alcaloides i policètids, que són tòxiques per als animals, incloent-hi els humans. També són responsables de causar grans pèrdues en el món agrari o ramader; degudes a malalties dels conreus o la putrefacció d'aliments poden tenir un gran impacte sobre el subministrament d'aliments i les economies locals.
Les infeccions causades per fongs són les micosis, produïdes tant en humans com a plantes i animals.
Són molt importants en l'àmbit clínic.
Per a més informació sobre Fongs:
Micotoxines:
