LES FLORIDURES
Font imatge: Daniel Ramon. IATA.
Les floridures són microorganismes eucariotes pluricel·lulars i filamentosos.
La seva estructura o cos vegetatiu s'anomena tal·lus, i està format per filaments o hifes d'uns 5μm de diàmetre generalment ramificades formades per la successió lineal de cèl·lules.
El conjunt d’hifes s’anomena miceli, que forma una estructura visible a primera vista.
Font: Apunts microbiologia, Joviat.
El miceli està format per:
- Part vegetativa: Encarregada de l’obtenció dels nutrients
- Part reproductiva: Encarregada de la producció d’espores reproductores.
Les floridures creixen per elongació de la part apical de les hifes (la punta), i una petita quantitat d’hifa és suficient per formar un nou miceli.
La seva reproducció té lloc mitjançant espores, la formació de les quals pot ser asexual o sexual.
Esporogènesi asexual: La formació asexual d’espores té lloc en un fong individual, mitjançant la mitosi, i posterior divisió cel·lular.
- Clamidòspores: Les cèl·lules (que es comporten com espores) estan rodejades d’una paret cel·lular gruixuda abans de la separació
- Conidis o conidiòspores: Es produeixen a la punta o als costats d’una hifa.
- Blastospores: Espores produïdes per gemmació a partir d’una cèl·lula progenitora vegetativa.
- Esporangiòspores: Les espores es desenvolupen en un sac (esporangi) a la punta d’una hifa.
Esporogènesi sexual: La formació sexual d'espores implica la fusió de nuclis compatibles i es formen per meiosi.
- Ascòspores: Una hifa es pot fragmentar per formar noves cèl·lules que es comporten com espores.
- Basidiòspores: Formen cossos fructífers macroscòpics.
- Zigòspores.
:
Font imatge: slideshare
Les espores solen ser petites i lleugeres i poden romandre durant llargs períodes de temps suspeses a l’aire. Sovint es propaguen adherint-se als cossos d’insectes i altres animals.
Algunes floridures produeixen toxines al·lucinògenes o molt tòxiques quan són ingerides.
TÈCNIQUES DE CULTIU
i IDENTIFICACIÓ
La contaminació fúngica d'un aliment té molta importància no només per la seva acció deterioradora, sinò també per la capacitat d'algunes floridures de sintetitzar una gran varietat de micotoxines, de provocar infeccions i fins i tot, de provocar reaccions al.lèrgiques en persones hipersensibles als antígens fúngics.
Els fongs filamentosos es caracteritzen i es classifiquen per l'aspecte de les seves colònies (color, forma, textura superficial), per organització de les hifes i per l'estructura i l'organització de les seves espores.
Penicillium vanorangei (Font: Sinc)
- Els seus requeriments nutritius són simples.
- Creixen millor en medis de cultiu sòlids.
- Formen colònies grans que recorden al cotó fluix o al vellut.
- L’agar de Sabouraud i el d’extracte de malta són els més utilitzats pel seu cultiu.
- Les plaques s’incuben durant 5-7 dies a una Tª de 20-30ºC.
- Poc exigents en quant al Ph del medi, tot i que creixen millor a pH àcids.
- Tinció amb blau de lactofenol per a l’observació microscòpica.
OBSERVACIÓ MICROSCÒPICA
Aspergilus niger
Tinció amb blau de Lactofenol
1. Es diposita una gota de solució de blau de lactofenol sobre un portaobjectes net.
2. Es transfereix asèptic ament una petita quantitat de miceli a la gota de colorant.
3. Es distribueix homogèniament amb l’ajuda de la nansa de picadura.
4. Es cobreix amb el cobreobjectes i s’observa al microscopi.
