L'ESTRUCTURA DELS VIRUS
La seva estructura és molt simple, de dins a fora consta de:
- Una molècula d’àcid nucleic, que pot ser DNA o RNA i presentar-se en forma d’una sola cadena (monocatenari) o en doble hèlix (bicatenari).
- Una coberta exterior de proteïnes, anomenada càpsida. La unió del àcid nuclèic dins la càpsida s'anomena nucleocàpsida.
- Alguns presenten una membrana com a coberta més externa, l'embolcall.
L'estructura més externa del virus, ja sigui la càpsida o l'embolcall és la que determina el reconeixement de la cèl.lula a la que ha d'infectar mitjançant les seves espícules; proteïnes anti-receptor responsables del reconeixement.
Font: wikimedia
Podem classificar-los segons si tenen o no la coberta més externa:
- Virus embolcallats: Tenen un embolcall com a estructura més externa, per damunt la càpsida.
- Virus despullats: Sense coberta externa, formats per la nucleocàpsida, és a dir; la seva càpsida i àcid nuclèic.
Poden presentar tres formes de la càpsida:
- Icosaèdrica, cúbica o polièdrica: Tenen simetria polièdrica, es a dir té moltes cares, arestes i vèrtex. Aquesta combinació pot arribar a donar estructures esfèriques.
- Cilíndrica o helicoïdal: La càpsida té forma de bastonet amb la cadena d'àcid nucleic enrotllada per dins la càpsida.
- Mixta i complexa: La zona de la càpsida, anomenada cap, té forma polièdrica i una altra zona, anomenada cua, forma helicoïdal. Solen ser virus bacterians (bacteriòfags).
Font: wikimedia
CLASSIFICACIÓ DELS VIRUS:
Els virus es poden classificar seguint diversos critèris, entre ells els que més s'utilitzen són el del biòleg David Baltimore, premi Nobel de medicina el 1975, i el del Comité Internacional de Taxonomia de Virus (ICTV).
CLASSIFICACIÓ DE BALTIMORE
David Baltimore, va proposar un sistema que classificava als diferents virus segons el tipus d’àcid nuclèic i el mecanisme de replicació, basant-se en la producció de RNAm (que es traduirà als ribosomes i donarà lloc a les proteïnes de la càpsida.
Aquesta classificació consta de 7 grups:
1. Virus de DNA bicatenari (dsDNA).
2. Virus de DNA monocatenari (ssDNA).
3. Virus de RNA bicatenari (dsRNA).
4. Virus de RNA monocatenari de sentit positiu (ssRNA+).
5. Virus de RNA monocatenari de sentit negatiu (ssRNA-).
6. Virus de RNA de transcripció inversa.
7. Virus de DNA de transcripció inversa.
El Comitè Internacional de Taxonomia de Virus (ICTV) va desenvolupar el sistema de classificació actual i va escriure pautes que donaven més importància a certes propietats dels virus per mantenir la uniformitat familiar. Un sistema universal per classificar els virus i una taxonomia unificada han estat establerts des del 1966.
El sistema es basa en els següents nivells jeràrquics:
Classificació segons el tipus de cèl·lula a la que infecten:
Altres criteris de classificació:
2. Virus de DNA monocatenari (ssDNA).
3. Virus de RNA bicatenari (dsRNA).
4. Virus de RNA monocatenari de sentit positiu (ssRNA+).
5. Virus de RNA monocatenari de sentit negatiu (ssRNA-).
6. Virus de RNA de transcripció inversa.
7. Virus de DNA de transcripció inversa.
CLASSIFICACIÓ DEL COMITÈ INTERNACIONAL DE VIRUS
El Comitè Internacional de Taxonomia de Virus (ICTV) va desenvolupar el sistema de classificació actual i va escriure pautes que donaven més importància a certes propietats dels virus per mantenir la uniformitat familiar. Un sistema universal per classificar els virus i una taxonomia unificada han estat establerts des del 1966.
El sistema es basa en els següents nivells jeràrquics:
Classificació segons el tipus de cèl·lula a la que infecten:
- Virus bacterians (bacteriòfags o fags).
- Virus vegetals.
- Virus animals: virus d’invertebrats i virus de vertebrats.
- Virus d’algues, fongs i protozous.
Altres criteris de classificació:
- La seva mida.
- La simetria de la càpsida.
- Si tenen o no tenen embolcall.
- La forma de transmissió.
- Les malalties que provoquen.
- El seu hoste; tipus de cèl·lula que ataquen.
- El pes molecular.
- El nombre de gens.
- El lloc on es replica dins les cèl·lules (nucli o citoplasma).
- Els enzims implicats en la transcripció i la replicació.
- La sensibilitat o resistència a agents físics i químics.