Paràsits: Protozous

ELS PROTOZOUS 

Són organismes eucariotes unicel·lulars que presenten capacitat de moviment i, en molts casos, òrgans específics. Es diferencien de les algues unicel·lulars en que els protozous no realitzen la fotosíntesi.
En molts casos presenten uns òrgans específics:

• Pseudòpodes: Prolongacions que es projecten i retrocedeixen en resposta a estímuls externs. Són característics de les amebes.
• Flagels: Apèndixs que realitzen un moviment ondulant que permet el desplaçament del protozou.
• Cilis: Filaments curts abundants a la superfície del protozou.  L’exemple típic de protozou ciliat és el parameci.
• Existeixen alguns protozous que no presenten cap estructura específica de moviment, en aquest cas tenen una fase d’espora que els permet el desplaçament.

Exemples de les diferents estructures dels Protozous

Cicle vital

• El trofozoït: És la forma vegetativa, que s’alimenta i es reprodueix en l’hoste.
• El quist: És la forma de resistència capaç d’abandonar l’hoste i passar al medi, on roman fins a trobar-ne un de nou.

Font: Apunts microbiología, Joviat.

La reproducció  pot ser  asexual  per bipartició  i també  sexual per gàmets  o per conjugació  intercanviant  material  genètic.  Frontera entre protozous i metazous:  esponges  i pòlips, meduses, coralls... 

Els protozous que es transmeten sense passar al medi, no presenten quist. Un exemple és la Leishmània, un flagel·lat que es transmet mitjançant la picadura d’un mosquit i que no forma quists, però que els seus trofozoïts tenen dues formes diferents, una en el vector (promastigot) i una altra en l’hoste (amastigot); i ambdues tenen la capacitat de reproducció.

Malalties que provoquen:

• Amebiasi: És una infecció intestinal. És causada pel paràsit microscòpic Entamoeba histolytica, aquest paràsit anaerobi té la capacitat de destruir teixits.
• Giardiosi: Infecció intestinal produïda per un paràsit anomenat Giardia intestinalis. El símptoma més freqüent és la diarrea, es transmet a través de les mans, per exemple, en canviar bolquers, o de l'aigua i dels aliments contaminats.
• Tricomoniasi urogenital: És una malaltia de transmissió sexual, molt comú causada per la infecció transmesa pel paràsit protozoari anomenat Trichomonas vaginalis.
• Leishmaniosi: Malaltia infecciosa causada per el paràsit Leishmania infantum.
• Tripanosomiasi: Malatía parasitària provocada per la transmissió de la mosca Tsetsé.
• Malària: Malaltia parasitària provocada per protozous del gènere Plasmodium que es caracteritza per la presència de febre alta i anèmia. El paràsit es transmet a les persones per mitjà de picades de mosquits
• Toxoplasmosi: malaltia infecciosa ocasionada pel paràsit Toxoplasma gondii. Pot aparèixer en animals, principalment en els gats i animals de granja, i en humans
• Criptosporidiosi: malaltia causada pel paràsit. Cryptosporidium, que viu a la terra, els aliments i l'aigua. També pot estar en les superfícies contaminades amb excrements.

Amoebozoa, Obazoa, Cryptophyta, Haptophyta i "altres tàxons". Les caselles de fons delimiten agrupacions principals, acolorides com a la figura 3. Les mides indiquen la dimensió màxima de cada cel·la (excepte flagels, teca, etc.), tret que s’indiqui el contrari. (a) Saccamoeba (Tubulinea; 40 mm). (b) Cèl·lula divisòria d’Arcella; una ameba testosa lobosa (Tubulinea; 60 mm). (c) Mastigella (Archamoeba; 12 mm) (d) Cossos fructífers de Lycogala (Myxomycete; imatge macro). (e) Salpingoeca (Choanoflagelat; 9 mm, excloent la teca). (f) Nucleària (Nucleariide, 60 mm); imatge cortesia de Ferry Siemensma. (g) Multimonas (Apusomonad; 8 mm). (h) Rodòmones (Criptòfit; 10 mm). (i) Prymnesium (Haptòfit; 10 mm). (j) Telonema (Telonèmid; 5 mm). (k) Heterophrys (Centrohelid; cos cel·lular 20 mm, sense incloure axopòdia radiant). (l) Collodictyon (Collodictyonid; 30 mm).