Tipus de fongs: Llevats

 ELS LLEVATS 

CARACTERÍSTIQUES GENERALS

Els llevats són organismes unicel·lulars, eucariotes i heteròtrofs, amb un únic nucli. Presenten un genoma molt més petit que altres cèl·lules eucariotes. La seva mida, molt variable, generalment és superior a la dels bacteris. Presenten una gran diversitat de formes: esfèriques, ovalades , cilíndriques.

 REPRODUCCIÓ dels LLEVATS 

Es reprodueixen de forma asexual per gemmació o divisió transversal, en condicions favorables, o de forma sexual per producció d’espores (ascòspores) en condicions desfavorables com la falta de nutrients.

Durant la gemmació es forma a la superfície cel·lular una protuberància (gemma) que creix i es separa de la cèl·lula mare, convertint-se en un nou llevat. En alguns casos, les gemmes es mantenen unides a la cèl·lula mare i formen una cadena de cèl·lules anomenada pseudohifa.

Cicle del llevat

TÈCNIQUES DE CULTIU I IDENTIFICACIÓ

Els llevats formen colònies semblants a les dels bacteris, també comparteixen amb ells (bacteris) la simplicitat i la rapidesa per al seu creixement.

• Poden créixer en medis de cultiu sòlids i líquids.
• L’agar de Sabouraud i l'extracte de malta són els més utilitzats per al seu cultiu.
• Les plaques s’incuben durant 2-3 dies a una Tª de 20-30ºC.
• Poc exigents en quant al pH del medi, tot i que creixen millor a pH àcids.
• Tinció simple amb blau de metilè o tinció de gram (com grampositius) per a l’observació microscòpica.
• Sistema ràpid d’identificació de llevats: galeries de proves bioquímiques per a la identificació en funció de la capacitat per utilitzar determinats sucres.

Observació en fresc (llevats vius) per microscòpia òptica per contrast Nomarsky

 d'una soca de Saccharomyces cerevisiae, patentada, que s'utilitza per fer vi Albariño.

 Foto: cedida per a l'exposició por Dr. A.V. Carrascosa. Instituto de Investigación 

en Ciencias de la Alimentación CIAL (CSIC-UAM)

Imatge de Bob Blaylock - Treball propi.

Patològies Fúngiques

Les Patologies Fúngiques

Les micosis afecten tant a humans com a plantes i animals. La gravetat de les patologies fúngiques en humans és molt variable: des d’afeccions cutànies lleus fins a malalties molt greus que poden ocasionar la mort de l’individu.

En humans, les patologies relacionades amb els fongs poden originar-se per diferents vies: 

Per ingesta o inhalació de toxines | Micotoxines:

Les micotoxines són metabòlits secundaris de certs fongs presents en aliments pel consum humà i dels animals.

Les micotoxines més conegudes són les aflatoxines, l'ocratoxina, la patulina, la funomisina, els tricotecens i la zearalenona.

No es poden eliminar completament però sí mantenir els nivells en uns límits màxims en els aliments i els pinsos per tal que l’exposició de la població a través dels aliments no suposi un risc. Les micotoxines es poden trobar a productes agrícoles com, cereals, fruits secs, cafè, cervesa...  i en aliments d’origen animal: com ara carn, llet i ous.

Per reaccions d’hipersensibilitat | Al·lèrgies:

Els fongs són microorganismes ubics: són presents a tot arreu, tant a l’ambient exterior com a les llars, i tots hi estem exposats durant tot l’any.

 LES MICOSIS 

Infeccions produïdes pels propis fongs

Podem classificar les micosis en: superficials, cutànies, subcutànies, sistèmiques o generalitzades, o be com a oportunistes.

En aquesta classificació, mostren ben bé la seva forma d'entrada i el lloc on infectaran l'hoste. 

MICOSIS SUPERFICIALS:

Envaeixen la capa superficial de la pell, mucoses i fàneres sense travessar la membrana basal de l’epiteli.

Via de transmissió: 

• persona- persona (antropòfiles)
• animal - persona (zoòfiles)
• a través del sòl (geòfiles)
• per contacte directe

Les més freqüents: 

• Dermatofitosi o tinya: Lesions produïdes per dermatòfits, fongs amb la capacitat de créixer a la quitina.
• Candidiasis cutànies o mucoses: Infeccions produïdes pels llevats del gènere Candida.
• Pitiriasis versicolor: Infecció superficial de la pell, crònica i habitualment asimptomàtica.                         

MICOSIS SISTEMÀTIQUES: 

Afectació d'un o més òrgans interns.

Mecanisme de disseminació per via limfo-hemàtica.

Es classifiquen segons la capacitat infectiva del fong: 

         

Micosis sistèmiques per patògens primaris: 

La via de transmissió sol ser la inhalació d’espores i, per tant, acostumen a començar als pulmons.

Micosis sistèmiques per oportunistes: En casos de sistema immunitari deprimit. 

No existeix contagi entre humans ni humà-animal.

Les més importants són les Aspergil·losis, Candidiasis i Criptococcosis.

Font imatge: McGrawHill.

Tipus de fongs: Floridures

LES FLORIDURES

 Font imatge: Daniel Ramon. IATA.

Les floridures són microorganismes eucariotes pluricel·lulars i filamentosos. 

La seva estructura o cos vegetatiu s'anomena tal·lus, i està format per filaments o hifes d'uns 5μm de diàmetre generalment ramificades formades per la successió lineal de cèl·lules. 

El conjunt d’hifes s’anomena miceli, que forma una estructura visible a primera vista.

Font: Apunts microbiologia, Joviat.

El miceli està format per: 

• Part vegetativa:  Encarregada de l’obtenció dels nutrients
• Part reproductiva:  Encarregada de la producció d’espores reproductores.

​Les floridures creixen per elongació de la part apical de les hifes (la punta), i una petita quantitat d’hifa és suficient per formar un nou miceli.​​ 

La seva reproducció té lloc mitjançant espores, la formació de les quals pot ser asexual o sexual. 

Esporogènesi asexual: La formació asexual d’espores té lloc en un fong individual, mitjançant la mitosi, i posterior divisió cel·lular.

• Clamidòspores:  Les cèl·lules (que es comporten com espores) estan rodejades d’una paret cel·lular gruixuda abans de la separació
• Conidis o conidiòspores: Es produeixen a la punta o als costats d’una hifa.
• Blastospores: Espores produïdes per gemmació a partir d’una cèl·lula progenitora vegetativa.
• Esporangiòspores: Les espores es desenvolupen en un sac (esporangi) a la punta d’una hifa.

Esporogènesi sexual: La formació sexual d'espores implica la fusió de nuclis compatibles i es formen per meiosi.

• Ascòspores: Una hifa es pot fragmentar per formar noves cèl·lules que es comporten com espores.
• Basidiòspores: Formen cossos fructífers macroscòpics.
• Zigòspores.

:

Font imatge: slideshare

Les espores solen ser petites i lleugeres i poden romandre durant llargs períodes de temps suspeses a l’aire. Sovint es propaguen adherint-se als cossos d’insectes i altres animals. 

Algunes floridures produeixen toxines al·lucinògenes o molt tòxiques quan són ingerides. 

TÈCNIQUES DE CULTIU 

i IDENTIFICACIÓ

La contaminació fúngica d'un aliment té molta importància no només per la seva acció deterioradora, sinò també per la capacitat d'algunes floridures de sintetitzar una gran varietat de micotoxines, de provocar infeccions i fins i tot, de provocar reaccions al.lèrgiques en persones hipersensibles als antígens fúngics.

Els fongs filamentosos es caracteritzen i es classifiquen per l'aspecte de les seves colònies (color, forma, textura superficial), per organització de les hifes i per l'estructura i l'organització de les seves espores.

Penicillium vanorangei (Font: Sinc)

• Els seus requeriments nutritius són simples.
• Creixen millor en medis de cultiu sòlids.
• Formen colònies grans que recorden al cotó fluix o al vellut.
• L’agar de Sabouraud i el d’extracte de malta són els més utilitzats pel seu cultiu.
• Les plaques s’incuben durant 5-7 dies a una Tª de 20-30ºC.
• Poc exigents en quant al Ph del medi, tot i que creixen millor a pH àcids.
• Tinció amb blau de lactofenol per a l’observació microscòpica.

OBSERVACIÓ MICROSCÒPICA

Aspergilus niger

Tinció amb blau de Lactofenol

L’observació microscòpica de fongs es fa pel mètode de la cambra humida, utilitzant blau de lactofenol. Es parteix d’un cultiu en medi sòlid i la mostra es pot agafar de dues maneres: utilitzant nanses de picadura o bé cinta adhesiva. En el primer cas se segueix el protocol següent:

1. Es diposita una gota de solució de blau de lactofenol sobre un portaobjectes net.
2. Es transfereix asèptic ament una petita quantitat de miceli a la gota de colorant.
3. Es distribueix homogèniament amb l’ajuda de la nansa de picadura.
4. Es cobreix amb el cobreobjectes i s’observa al microscopi.